dimarts, 10 d’agost del 2010

Guirilandia 2.0!!!



Amorsitos, aquí tornem a estar! ´

Després de passar un intens cap de setmana a Samana fent de guiris, dilluns vam tornar a la vuelta al cole. Volver a empezar otra vez...



doncs si, vam fer el guiri:

1 ens vam cremar

2 vam fer el supervivientes anant amb una barca de tipus cayuco i vam visitar la platja on es va rodar supervivientes

3 vam pendre pinya colada

4 en julio iglesies ens va rebre a la seva illa

5 vam dormir en una habitació amb aire acondicionat, al caribe també existeix el polo norte

6 bon bon gelats

7 vam muntar a caball, i tots vam cantar soc un pobre i sol cowboy, casa meva es lluny d´aquí...

8 ens vam banyar a la cascada on es va grabar jurassic park

9 ens van voler estafar

10 i per acabar amb el cap de setmana retorn amb taxi + mc donalds

que per cer aquest taxi, era com una caixa de morts o una prova de supervivientes al caribe? prueba superada ens vam ficar 7 en cotxe de 5 i amb molts bultos!



El retorn va ser complicat pero ara ja estem amb la rutina, nomes queden 3 dies de campamento i ara estem fent treballs de xins, fent el record per a 120 nens + families + accion callejera + nosaltres + escuelita... pero no PASSA RES! ho superarem!

Ara comença en compte enrrera i vindran els plors i les llagrimes, pero encara ens queden moltes coses per viure i disfrutar! pero tot al seu temps!

Avui hem fet dinar amb les educadores de la escuelita per acomiadar-nos i dijous ho farem a les families! Una típica fideua catalana amb aperitiu d'olives i fuet! Aixo si una fideua acompanyada d'allioli, ole made in Cuenca.



i com diu aquella canço catalana

tantes coses a fer i ens queda tan poc temps per fer-les...



perdoneu per les faltes, aqui en fan moltes i els teclats son dominicans!

dijous, 5 d’agost del 2010

Mosquits i morenos!!!



Senyors i senyores, no tenim vergonya! Vosaltes patint i seguint cada dia el blog i nosaltes amb la paxorra dominicana. SI si, ja sabeu: una amaca, un coco-loco i una platja...

No us enganyeu encara no hem arribat a aquest nivell, però arribarem algun dia a fer-ho. Ara per ara el campamento ens ocupa dia i nit. Més dia que nit, però sempre estem preparant coses i com que la gent és tan sociable, tenim una agenda molt plena: que si a sopar aquí, que si a sopar allà, que si a visitar aquest...

També afirmem que som uns gordos! No fem res més que menjar, esmorazar, dinar, berenar, sopar, resopo... Que si galetes de color verd (oreos versó shrek), que si cookies americanes, que si gelat de mango, que si arros amb llet... GORDOS!

El dissabte passat vam anar al riu, amb la Lucia, una familia que acull la Núria Mu i en Dani. La millor cuinera del barri, ens va fer un espagettis per xupar-se els dits. De retorn va passar una cosa curiosa i surealista:

El carro va parar a recullir "limoncitos", una fruita d'aquí. La Lucia va baixar a saludar un familiar, la Núria Ca va a buscar la seva maleta. La Clara A, la Colom, la Núria Mu , la Marta i en Joan, estaven darrera el carro (imagineu un jeep descapotable). De sobte la Núria Ca i la Lucia van entrar a la guagua. I del no res vas apreixa una vaca a tota ostia direcció nosaltres...




Diumenge vam anar a Jarabacoa a visitar el Salto de Jimenoa, per arribar-hi vam haver de passar per molts obstacles, imagineu-vos els típics ponts de micos de fusta, doncs aquells!!


I per la tarda... al cine!! vam veure Eclipse en versió subtitulada!! Les butaques eren molt còmodes, pero hi havien unes noies a darrera nostra que no paraven de plorar, cridar i en definitiva a fer merder!!


Al campamento els nens cada dia aprenen més coses: ja són capacos de donar les gràcies per la merienda!!! Aquesta setmana ja hem donat els esperats "poloches" que han costat suors i llàgrimes, hem fet la foto de grup i la nostra (que morenos que estem!!!)


"Ahorita" (hora no determinada), agafarem una guagua d'aquelles en les que anem una mica apretadots, direcció a.... Samanà!!!

Fins aviat! Besitos dominicanos!

dimecres, 28 de juliol del 2010

Ya tu sabes!




Familia, amics, companys i coneguts, ja hi som... ja no podem fer marxar enrere, ja tenim cada dia 121 nens que ens esperen, i no sabeu pas amb quines ganes ens esperen. A les 9h del matí estan en plena psicomotricitat... i l'inversa som nosaltres, que anem més zombies que en una peli de terror.




Varem començar dilluns amb una presentació del campamento i fer una de les activitats més esperades, els fantàstics i inimitables "poloches"(samarretes), el que no sabiem és que això ens portaria tantns mals de cap. La nostra intenció era decolorar les samarretes amb llexiu, però "ya tu sabes", aquí ni llexiu ni lejia... Així que per fortuna vam trobar algo que deia "legia de tuberias" i vam dir vinga ja ho tenim. Bé això decolorar no decolora però mala olor en fa molta. Així que vam demanar a la Senyora Chana, ens va dir que era amb Clor. Bé vam comprar Clor a punta pala... Res 3 pesos una bosseta de clor. Total que s'han decolorat però que això de posar les mans amb clor ni de conya! Diguessim que tenim 6 gringos amb les mans vermelles i cremades (ho he exegarat una mica, es algo tipic dominicà). Bé que encara no hem acabat les samarretes...

Avui hem començar a vitajar pel temps, si si si... Hem construit un màquina del temps! Avui hem viatjat a la Prehistoria, i els Nerdenthals Dani i Clara Colom ens han fet una exibihició de waka waka... jeje Els nens i nenes s'ho passen pipa però tela marinera quina quitxalla.... Això ni las terremoto de Alcorocon!

Proximament més noticies, però una canço dominicana per variar: "Me estan poniendo los cuernos, me estan poniendo los cuernos... i que?"

dissabte, 24 de juliol del 2010

Me estas estressando!!!!

Això de la convivencia en grup és com les muntanyes ruses. Vam marxar junts i cada vegada que agafavem un vehicle estavem més apretadots... imagineu que a l'aeroport ens van venir a buscar amb una jeepeta de 5 persones, i hi anavem 8, plovent i sense que funcionessin els netejavidres. Clar al arribar al barri cadascú cap a casa seu.

Teniem tanta son que no ens donem compte d'on ens posavem però al despertar... (un redoble d'aquells de tensió....) Ai mare on m'he ficat! Va arribar el baixon, els dubtes, les pors...

Benvinguts a la (autèntica) República Dominicana!

I com el dia i la nit, tots el que eren plors, es van convertir amb somriures. La il·lusió va apreixer a la tarda i vam començar a viure.

Aquests dies ens hem dedicat a preparar tot per començar dilluns, però ja us ho podeu imaginar, al ritme dominicanu. No te apures! Dimecres, reunió a l'escola. Dijous, inscripcions i reunió a Acción Callejera. Divendres, comprar material. Crec que el més ràpid que hem fet ha estat incriure els nens, amb dues hores en varem tenir prou.

Les families són magnifiques, ens estimen tant que ens fan menjar com dominicans ( una muntanya d'arrós i platan cada dia per escalar!). Imagineu que ens renten la roba, ens fan el llit, en cuinen el que volem... només falta que ens ventin! jeje Però ens hem revolucionat, em dit: Nooo! (I no hi ha manera que ens faci cas...)

Ahir varem estrenar-nos al Pizza Hut... aquí començar una bonica història d'amor!

Avui hem anat a la platja (anem a la platja, ho pasarem bé...). Hem descobert l'aigua cristal·lina dominicana, els venedors ambulants que no et deixen respirar sobre la platja i el sol dominic`, que encara que s'amagui gamba gambeta et tornarà. Fins i tot en volien estafar amb la guagua... sort que portem un dominicà camuflat sota pell catalana.

Doncs esto es todo amigos! Anem explicant i com diu la cançó domincana tan coneguda: " Hoja de te te te te, Hoja de te te te te, Hoja de te, hoja de te, JODETE"

diumenge, 18 de juliol del 2010

Last meeting!

Ahir el grup es va reunir a les terres del Alt Camp. A la localitat de Valls, vam prendre part del que seria l'última reunió grupal, abans de trobar-nos el dimarts a l'aeroport, ja per començar l'espectacle!

Bàsicament ahir vam repassar alguns aspectes i distribuir-nos equipatge. En especial vam centrar-nos en el tema del dengue. Algun membre del grup "cuyo nombre no voy a acordarme", està realment preocupat per això. La veritat és que s'ha creat una alarma social, que particularment em recorda a tota la moguda que hi va haver amb la grip A. Però des d'aquí llanço un missatge de tranquil·litat: "Tot està controlat". I està controlat perquè les famílies on anirem a viure, prenen mesures de prevenció. Perquè nosaltres com a grup estem conscienciats i prenem més mesures de prevenció. I perquè en Dani porta el seu kit de supervivència, anti-mosquits! Us l'heu d'imaginar com en John Rambo, tot untat de repel·lents, amb mata mosquits a les mans tot dient: "En este mundo solo hay sitio para mi o para los mosquitos!". Espero que sigui esperançador això que he explicat. :)

Per altre banda doncs el que comentava unes ratlles més amunt, el grup aquest any s'estrena en el tema d'allotjament. Si, si, lamentablement deixem el domicili de la Maria, que ens quedava una mica lluny del centre comunitari, i anem a viure al cor del barri. Estarem a cinc minuts del centre comunitari i en mig de bati-bull de nens i nenes... És a dir que la nostre tasca serà estar 25 hores diàries amb els nens i les nenes. Per distribuir-nos, hem aconseguit unes famílies que ens acullen, lògicament no ens poden acollir tots de cop, així que s'han ofert a acollir-nos de dos en dos, fins a sumar 6. La veritat és que hem de donar les gràcies a la Marta Riera per la seva excel·lent feina, sense ella això no hagués estat possible. Així que ens distribuïm de la següent manera, per si algú li fa il·lusió saber-ho:

- El Dani i la Núria Mu, a casa la Lucia. Que viu amb els seus dos fills. Ells dormiran i menjaran en aquesta casa. (Per cert que deu agafi confessada a la Núria Mu, s'exposarà a tot el repertori anti-mosquit d'en Dani)

- La Núria Ca i la Clara A, dormiran a casa la Emilia, i menjaran a casa la Carmen Luisa. L'Emilia és l'àvia de la família que viu sola, per tant espai per fer lloc a dues Catalanes ben trempades.

- La Clara Co i en Joan, aniran a dormir a casa la Edi, i menjaran a casa la Chana i en Víctor. (Que Déu protegeixi en Joan, que la Clara Co tira "patades" quan dorm... També la podríem considerar un mètode anti-mosquit)

Total que estem repartits així, no us penseu que estarem lluny, estarem en la mateix carrer i podrem comunicar-nos ALÇANT LA VEU. Ah, i una altre cosa important és que sapigueu que tots aquests que ens acullen són família entre ells. Ja resoldrem el "culebro" quan el tinguem més clar.

Per acabar i de forma breu, vam començar a fer penitencia jeje, si si en Joan em va començar a tortura amb les seves dinàmiques ( JAJAJA TINC EL PODER!), bé ja us comentarem més endavant que tal, però destaquem que tenim pors i esperances que hem d'anar resolent pas a pas. (Joan: jo personalment dir que estic especialment entusiasmat amb el grup, és fort, unit i treballador...)

En fi que comença el compte enrere, ja sols queda fer maletes, mossegar-nos les ungles i començar a treure la pols a la pelvis...

Us escrivim des de dominicana, YA TU SABE!

dijous, 8 de juliol del 2010

Que fem?

Aquests últim dies el que fem, a banda de posar-nos nerviosos i passar molta calor, és preparar tot l'equipatge que ens hem d'endur. Des de la nostra roba i pertinences fins al material que ens han donat. Acostumem a endur-nos poques coses d'aquí perquè les aerolínies es lucre amb l'equipatge extra, i fer per fer val més que agitem el mercat econòmic dominicà que ho agrairà d'allò més.

El proper dia 17 tenim la darrer reunió de treball abans de marxar, i ens reunirem a Valls, per tractar i repassar algunes coses: Horari de Vol, llista de maleta, papers, assegurances...

Segurament en Joan ens tindrà alguna dinàmica de grup preparada, però últimament no n'hem gaires... i mira que es estrany.

Bé, el dia 17 us expliquem com ha anat l'última reunió i com van els nervis... de moment deixem una foto en forma de finestra d'allò que ens espera.

dilluns, 5 de juliol del 2010

Que hem fet?

Des de la nostra arribada el setembre del 2009, hem estat valorant i encaminant el projecte, i això ha comportat d'ençà fins ara canvis significatius.

D'entrada la creació d'una comissió gestora, que s'ocupa dels tràmits administratius i representatius del projectes. Que vol dir això? Doncs que un grup de persones, s'ocupen de gestionar des de la vessant més pedagògica i des de la pròpia experiència quins objectius i aspectes ha de cobrir el projecte, i treballa tota la part de papers, ponències que donen cara i ulls al projecte. Aquesta comissió està format per persones que van participar en el passat en el propi projecte. Persones com en Roger, la Txell, l'Anna, la Laura, la Marta, la Cristina, la Laia i en Joan, s'ocupen de tota aquesta part.

Per altre banda el treball grupal segueix igual, així que l'únic que ha fet el grup és ajustar-se a les premisses que li ha marcat la comissió, els canvis més rellevants són:

- S'ha ajustat la franja d'edat dels nens i nenes (6 a 12 anys).
- Es començarà a treballar amb la resta de la comunitat dos cops per setmana (pares i mares).
- S'allarga el període de treball, es passa de dues a tres setmanes.
- Cada membre del grup viurà amb famílies diferents del barri.

Per altre banda també s'ha de tenir en compte que la comissió ha estat duent enguany, unes tasques de sensibilització molt importants, que era una feina que restava pendent des de fa 5 anys. Això han donat peu que a mitjans de Juny es pogués celebrar a Torelló, les primeres Jornades Dominicanes.