Senyors i senyores, no tenim vergonya! Vosaltes patint i seguint cada dia el blog i nosaltes amb la paxorra dominicana. SI si, ja sabeu: una amaca, un coco-loco i una platja...
No us enganyeu encara no hem arribat a aquest nivell, però arribarem algun dia a fer-ho. Ara per ara el campamento ens ocupa dia i nit. Més dia que nit, però sempre estem preparant coses i com que la gent és tan sociable, tenim una agenda molt plena: que si a sopar aquí, que si a sopar allà, que si a visitar aquest...
També afirmem que som uns gordos! No fem res més que menjar, esmorazar, dinar, berenar, sopar, resopo... Que si galetes de color verd (oreos versó shrek), que si cookies americanes, que si gelat de mango, que si arros amb llet... GORDOS!
El dissabte passat vam anar al riu, amb la Lucia, una familia que acull la Núria Mu i en Dani. La millor cuinera del barri, ens va fer un espagettis per xupar-se els dits. De retorn va passar una cosa curiosa i surealista:
El carro va parar a recullir "limoncitos", una fruita d'aquí. La Lucia va baixar a saludar un familiar, la Núria Ca va a buscar la seva maleta. La Clara A, la Colom, la Núria Mu , la Marta i en Joan, estaven darrera el carro (imagineu un jeep descapotable). De sobte la Núria Ca i la Lucia van entrar a la guagua. I del no res vas apreixa una vaca a tota ostia direcció nosaltres...
No us enganyeu encara no hem arribat a aquest nivell, però arribarem algun dia a fer-ho. Ara per ara el campamento ens ocupa dia i nit. Més dia que nit, però sempre estem preparant coses i com que la gent és tan sociable, tenim una agenda molt plena: que si a sopar aquí, que si a sopar allà, que si a visitar aquest...
També afirmem que som uns gordos! No fem res més que menjar, esmorazar, dinar, berenar, sopar, resopo... Que si galetes de color verd (oreos versó shrek), que si cookies americanes, que si gelat de mango, que si arros amb llet... GORDOS!
El dissabte passat vam anar al riu, amb la Lucia, una familia que acull la Núria Mu i en Dani. La millor cuinera del barri, ens va fer un espagettis per xupar-se els dits. De retorn va passar una cosa curiosa i surealista:
El carro va parar a recullir "limoncitos", una fruita d'aquí. La Lucia va baixar a saludar un familiar, la Núria Ca va a buscar la seva maleta. La Clara A, la Colom, la Núria Mu , la Marta i en Joan, estaven darrera el carro (imagineu un jeep descapotable). De sobte la Núria Ca i la Lucia van entrar a la guagua. I del no res vas apreixa una vaca a tota ostia direcció nosaltres...
Diumenge vam anar a Jarabacoa a visitar el Salto de Jimenoa, per arribar-hi vam haver de passar per molts obstacles, imagineu-vos els típics ponts de micos de fusta, doncs aquells!!
I per la tarda... al cine!! vam veure Eclipse en versió subtitulada!! Les butaques eren molt còmodes, pero hi havien unes noies a darrera nostra que no paraven de plorar, cridar i en definitiva a fer merder!!
Al campamento els nens cada dia aprenen més coses: ja són capacos de donar les gràcies per la merienda!!! Aquesta setmana ja hem donat els esperats "poloches" que han costat suors i llàgrimes, hem fet la foto de grup i la nostra (que morenos que estem!!!)
"Ahorita" (hora no determinada), agafarem una guagua d'aquelles en les que anem una mica apretadots, direcció a.... Samanà!!!
Fins aviat! Besitos dominicanos!
8 comentaris:
Gràcies per actualitzar-vos, ja començava a pensar que havieu agafat les maletes i cap a Jamiaca, jeje.
Alegra saber que tot va bé, a UK no crec que ens poguem posar tant morenos, tot el dia núvol!!!
Vinga bon viatge a Samanà i fins aviat.
Ei!!!
Per fi, actualització!!! Llavors s'acumulen les anècdotes! Però estem contents que estigueu tan gordos, això vol dir que us cuiden molt bé i que esteu molt bé! A tu Joan algun quilet ja et convé perquè si a sobre t'aprimes més potser quan tornis no et veurem! Bé, per altura sí que et veurem!
Que vagi molt bé!!!
Susagna.
Holaaa!!!
Bé, veig que no pareu d'anar d'aquí cap allà: "...que el ritmo no pare, no pare, NO!..."Aprofiteu al màxim els dies que us queden perquè quan haureu de tornar sèrà quan més ho estaureu disfrutant i no voldreu marxar!!! Quan haureu descobert la riquesa d'aquesta gent...i és que ja ho sabeu: no és més ric el que més té, sinó el que menys necessita!Petons Clareta i Dani de part de tots i tb de les nenes!!!Vane
Des de l'absència del meu simple ser, inmers en la llunyania del meu propi viatge, més proper que cap mai però més llunyà que cap altre: penso en tu. Disfruta de totes aquestes sensacions, palpa la realitat des de l'arrel més profunda de la humanitat i absorbeix-ne tot allò que se t'ofereix a cada instant. Sé que ho fas. Molta sort company!
Pau i amor!
guapus!!!!
molta energia positiva des de valls!!!
lluna lila!!!!!!
ja et fas el llit? je je je je....
Publica un comentari a l'entrada