Senyors i senyores, no tenim vergonya! Vosaltes patint i seguint cada dia el blog i nosaltes amb la paxorra dominicana. SI si, ja sabeu: una amaca, un coco-loco i una platja...
No us enganyeu encara no hem arribat a aquest nivell, però arribarem algun dia a fer-ho. Ara per ara el campamento ens ocupa dia i nit. Més dia que nit, però sempre estem preparant coses i com que la gent és tan sociable, tenim una agenda molt plena: que si a sopar aquí, que si a sopar allà, que si a visitar aquest...
També afirmem que som uns gordos! No fem res més que menjar, esmorazar, dinar, berenar, sopar, resopo... Que si galetes de color verd (oreos versó shrek), que si cookies americanes, que si gelat de mango, que si arros amb llet... GORDOS!
El dissabte passat vam anar al riu, amb la Lucia, una familia que acull la Núria Mu i en Dani. La millor cuinera del barri, ens va fer un espagettis per xupar-se els dits. De retorn va passar una cosa curiosa i surealista:
El carro va parar a recullir "limoncitos", una fruita d'aquí. La Lucia va baixar a saludar un familiar, la Núria Ca va a buscar la seva maleta. La Clara A, la Colom, la Núria Mu , la Marta i en Joan, estaven darrera el carro (imagineu un jeep descapotable). De sobte la Núria Ca i la Lucia van entrar a la guagua. I del no res vas apreixa una vaca a tota ostia direcció nosaltres...
No us enganyeu encara no hem arribat a aquest nivell, però arribarem algun dia a fer-ho. Ara per ara el campamento ens ocupa dia i nit. Més dia que nit, però sempre estem preparant coses i com que la gent és tan sociable, tenim una agenda molt plena: que si a sopar aquí, que si a sopar allà, que si a visitar aquest...
També afirmem que som uns gordos! No fem res més que menjar, esmorazar, dinar, berenar, sopar, resopo... Que si galetes de color verd (oreos versó shrek), que si cookies americanes, que si gelat de mango, que si arros amb llet... GORDOS!
El dissabte passat vam anar al riu, amb la Lucia, una familia que acull la Núria Mu i en Dani. La millor cuinera del barri, ens va fer un espagettis per xupar-se els dits. De retorn va passar una cosa curiosa i surealista:
El carro va parar a recullir "limoncitos", una fruita d'aquí. La Lucia va baixar a saludar un familiar, la Núria Ca va a buscar la seva maleta. La Clara A, la Colom, la Núria Mu , la Marta i en Joan, estaven darrera el carro (imagineu un jeep descapotable). De sobte la Núria Ca i la Lucia van entrar a la guagua. I del no res vas apreixa una vaca a tota ostia direcció nosaltres...
Diumenge vam anar a Jarabacoa a visitar el Salto de Jimenoa, per arribar-hi vam haver de passar per molts obstacles, imagineu-vos els típics ponts de micos de fusta, doncs aquells!!
I per la tarda... al cine!! vam veure Eclipse en versió subtitulada!! Les butaques eren molt còmodes, pero hi havien unes noies a darrera nostra que no paraven de plorar, cridar i en definitiva a fer merder!!
Al campamento els nens cada dia aprenen més coses: ja són capacos de donar les gràcies per la merienda!!! Aquesta setmana ja hem donat els esperats "poloches" que han costat suors i llàgrimes, hem fet la foto de grup i la nostra (que morenos que estem!!!)
"Ahorita" (hora no determinada), agafarem una guagua d'aquelles en les que anem una mica apretadots, direcció a.... Samanà!!!
Fins aviat! Besitos dominicanos!
